Por al desconfinament

Por al desconfinament

Fa setmanes que estem confinats. Al principi, la sensació va ser xocant i generava rebuig, però en alguns casos s’ha passat de desitjar que el confinament acabés com més aviat a tenir por al desconfinament.

Els que més positivament l’han portat és perquè han establert rutines, han aprofitat per acostar-se més als seus, per ordenar les seves cases, fer exercici, alimentar-se millor i, com em comenten molts pacients, els que han optat per conèixer-se a si mateixos amb una profunditat que desconeixien fins ara.

Moltes persones han arribat fins i tot a una acceptació. S’han adaptat perfectament a una circumstància inusual. Però el que en principi pot ser un avantatge, en el moment en què es possibilita una incorporació gradual a la normalitat, pot representar un problema.

Por a sortir de casa

El “em quedo a casa” ha arrelat tant en algunes persones que senten por a sortir. Molts pacients em comenten que temen l’arribada d’aquest moment, el fet d’enfrontar-se amb els seus temors:

Podíem determinar que la por al contagi és el principal. La sobre informació ha estat present aquests dies de confinament i, evidentment, no ajuda el fet que les notícies sobre les mesures de protecció siguin en ocasions contradictòries. La incertesa de no saber realment com serà la desescalada també ocasiona malestar entre les persones en plantejar-se com seran d’eficaços les mesures de protecció, per exemple, en un transport públic, i si en arribar a casa hi ha perill que puguin contagiar els seus éssers estimats.

La sensació d’haver perdut accions quotidianes que no sabem quan es recuperaran ni com ho faran també suposa una sensació negativa per a molts: ¿quin sentit té tornar a la “normalitat” si no podré prendre una cervesa amb els amics o ni tan sols poder abraçar-los?

Incertesa laboral: Com enfrontar-s’hi?

D’altra banda, hi ha el tema laboral: Hi ha persones que abans del confinament vivien situacions de mobbing en els seus treballs. A casa s’han sentit protegits i el fet de tornar a una realitat desagradable per a ells, els produeix rebuig. D’altres, però, desitjarien tornar, però la seva por és que quan surtin al carrer no hi haurà un treball esperant-los. Especialment succeeix en persones que pertanyen a sectors que han estat castigats per aquesta pandèmia, com l’hostaleria, el turisme i molts autònoms.

No ens enganyem, res serà fàcil per a cap de nosaltres i per altres serà sens dubte més difícil, però el fet de superar les pors, tenir més seguretat en un mateix farà que puguem enfrontar-nos amb més fortalesa al que ens espera. La recerca de nous recursos i oportunitats personals i laborals requerirà tot el nostre esforç i energia. La teràpia pot ajudar a veure tot des d’una perspectiva més positiva per avançar en aquesta crisi i sortir reforçats d’aquesta.

×