Habilitats socials
La facilitat per comunicar-se d’una forma sana amb els altres (tenir habilitats socials) és un dels desitjos més habituals de les persones. Això ens permetrà obtenir allò que ens proposem en la relació amb els altres alhora que també col·laborem amb els altres.
Vivim en una societat competitiva en la qual tenir amics o persones amb qui compartir activitats pot esdevenir un repte difícil. I no diguem del fet de trobar parella o treball.
Una situació d’aïllament pot generar bloquejos per comunicar-se amb els altres i la creença en moltes persones que tenen alguna cosa negativa en el seu interior que provoca rebuig.
Què són les habilitats socials?
Una persona amb domini de les habilitats socials expressa el que sent sense por d’una manera assertiva, és a dir, d’una manera tranquil·la i assossegada alhora que respecta l’opinió i el sentir dels altres.
Una de les habilitats socials fonamentals i que de vegades cal aprendre és a escoltar, però també és molt important saber iniciar una conversa, presentar algú, agrair, afalagar, etc.
Per aconseguir aquestes habilitats, per tant, s’ha de conrear l’empatia. Posar-se al lloc de l’altre farà que dominem millor les respostes que hem de donar als altres.
Moltes persones amb dificultats per comunicar-se de forma directa amb els seus semblants es refugien en mals hàbits com l’ús excessiu de les xarxes socials que mal utilitzades poden obstaculitzar aquest creixement personal i la comunicació personal amb família i amics.
Xarxes socials
Darrere d’aquest ús excessiu hi ha problemes emocionals (per conflictes amb la família, la parella o la feina i / o de manca d’autoestima i de seguretat en un mateix). És a dir, refugiar-se en un món virtual fa que la persona eludeixi enfrontar-se a la comunicació personal (timidesa), ja que navegar per la xarxa a través del seu mòbil els dóna una fortalesa que no posseeixen en les seves relacions interpersonals emparant-se en l’anonimat.
Perquè et facis una idea clara de si pots tenir aquest problema, a continuació, t’explico una sèrie de signes bastant determinants:
- estar angoixat/da si s'acaba la bateria o si no hi ha cobertura;
- buscar de forma desesperada carregar el mòbil o la desapareguda cobertura;
- mirar el telèfon de forma compulsiva, actitud que sol anar en augment amb el pas del temps (recents estudis demostren que els usuaris de mòbils solen mirar unes 150 vegades de mitjana el seu telèfon: WhatsApp, correu, consultes a internet, jocs, etc.) ;
- consultar de forma contínua el telèfon mentre s'està xerrant amb la família, la parella, els amics o quan es realitza una altra activitat, per exemple veure la televisió o llegir un llibre;
- anar a dormir molt tard, ja que no es pot deixar de xatejar o tafanejar les xarxes socials;
- usar el mòbil en situacions de perill: conduint, caminant pel carrer o realitzant activitats que requereixen de la nostra total atenció;
- sentir una profunda incomoditat, propera a la tristesa, si el nostre mòbil ha desaparegut, s'ha trencat o ho hem deixat a casa (nomofòbia);
- adonar-se que s'ha de reduir el consum de mòbil i veure's impossibilitat per fer-ho.
Habilitats comunicatives
I com a conseqüència de tot això, la persona es va aïllant més del seu entorn social, es torna més tensa i irritable donant pas a un gran malestar emocional ia la pèrdua, en conseqüència, d’habilitats socials, acreixent per tant la inseguretat i impedint el creixement personal.
La teràpia ajudarà a tenir aquestes eines que possibiliten el desenvolupament de la persona.
L’objectiu serà conèixer-se, saber quins són els bloquejos, que limita a l’individu a l’hora de superar-se.
Indagar en l’art de la comunicació per poder expressar el que se sent i comprendre l’interlocutor.
He donat una conferència sobre les comunicacions informàtiques i el seu paper en les relacions entre una parella, que pots veure a continuació si disposes d'uns minuts: Xarxes socials: Compliquen o faciliten les relacions de parella?