Inseguretat
A la primera visita informativa, que ofereixo a les persones que confien en mi, amb molta freqüència apareix la paraula inseguretat a l’hora de definir el que els afecta i preocupa.
Sentir-se insegur/a
Què és la inseguretat? Els individus que tenen inseguretat dubten de tot, de quines decisions prendre, de les seves capacitats per dur a terme els seus projectes: la por, la indecisió omple les seves vides.
Normalment, la inseguretat apareix des de molt aviat o bé per estar en una situació de desemparament, de manca de protecció i seguretat per part de les persones que van educar a l’individu o bé per un excés de protecció, en aquests casos aquesta sobreprotecció fa que la persona se senti inútil perquè sempre algú “li va treure les castanyes del foc” i no va aprendre a desenvolupar-se d’una forma madura.
Altres persones vénen a la meva consulta per una determinada situació que es van veure incapaços de superar i que els va generar aquesta falta de confiança en si mateixos.
La persona insegura es critica constantment, parla malament de si mateixa, qüestiona les seves decisions i considera que els altres tenen un mal concepte d’ell o ella. Se senten observats i criticats de forma contínua.
Tenen la necessitat de ser valorades de forma permanent. I és clar … són tan perfeccionistes que res està prou ben fet, ni tan sols quan reben opinions favorables, de fet desconfien que els altres els siguin sincers en les seves apreciacions.
La comparació està present en les seves vides de forma permanent. I és clar … sempre troben algú millor en algun aspecte, el que suposa una torturen constant.
La inseguretat fa que no vegin el positiu de les seves vides, les seves qualitats, les seves capacitats. I és clar … si dubtes de tu, si no et veus bé, la por al que diran, a fer el ridícul et tenalla i t’impedeix emprendre nous projectes.
Superar la inseguretat
En la teràpia es potencia la confiança en un mateix. No importa el que pensin o facin els altres. Reafirmem la nostra autoimatge, les nostres habilitats, la nostra manera de fer les coses. Acceptem-nos com a punt de partida per millorar.
Per realitzar aquest procés és molt important curar les ferides del passat i a partir d’aquí situar-nos en el present. El pacient, amb l’ajuda de la psicòloga, ha de valorar els seus èxits, acceptant el bo i el dolent de la seva persona, generant la autoestima que suposa l’acceptació del que s’és i el procés de canvi cap a conductes racionals que possibiliten el creixement personal i la seguretat en un mateix.