Dones amb por a la solitud
Em vull dirigir en aquest article a les dones amb por a la solitud que consideren que estar en parella és el millor que els pot passar, encara que la seva parella no sigui la millor companyia, encara que no estiguin bé causa de maltractaments, menyspreus, falta d’atenció o que simplement no siguin felices amb aquesta persona, malgrat la qual cosa, fer el pas de separar-se i viure soles els faci una por terrible i no s’atreveixin a fer el pas. M’agradaria que entenguessin que hi ha dones sense parella que viuen una vida plena i estan molt satisfetes amb la seva situació.
Fa un temps era impensable que una dona decidís viure sola, sense parella, només aquelles dones vídues amb una edat avançada o alguns casos excepcionals que no eren contemplades de manera positiva per la societat, tenint el qualificatiu de “solteres”.
En l’actualitat, cada vegada més dones decideixen no tenir parella i moltes d’elles viuen soles perquè així ho han triat i se senten molt felices amb la seva elecció. Estar sola ha passat de ser una cosa negativa a veure’s d’una manera positiva.
Tranquil·litat, sinònim de felicitat
Decidir estar sola, no vol dir sentir-se sola. La majoria d’aquestes dones tenen forts vincles familiars i fantàstics amics amb qui comparteixen gran part del seu temps, la resta de temps que no volen viure en soledat. Però, és clar, els agrada estar soles, perquè gaudeixen de la seva pròpia companyia. Són persones que no tenen por a la solitud. Han après a consentir-se, a cuidar-se. Gaudeixen d’una gran tranquil·litat i la tranquil·litat, com us he comentat en algun dels meus vídeos, és sinònim de felicitat. Moltes d’elles, han tingut parelles esporàdiques de les quals han gaudit fins que s’han adonat que trobaven més al·licient en el que els aportava la seva solitud.
Són dones que tenen una vida plena, amb una feina que els satisfà (professionalment pot escalar més fàcilment quan depenen de si mateixes) i amb aficions que omplen les seves vides. La majoria no descarten compartir la seva vida amb algú en el futur, però quan aquest algú sigui una persona que els satisfaci realment i amb qui compartir, una persona que els aporti, no els resti, encara que no desestimin la complicitat o la intimitat amb una altra persona.
Saben que per compartir adequadament cal estar bé sola, la por de no tenir parella no va amb elles, aprenen a prendre les seves pròpies decisions, a no dependre de ningú en cap sentit. Que la teva vida depengui de tu sola, en molts aspectes, és una gran fita.
En el futur, es preveu que moltes dones viuran soles en alguns moments de la seva vida, algunes després d’haver viscut en parella. Moltes dones, tant amigues i conegudes com a pacients, em comenten les satisfaccions que els dóna viure soles: “el llit és tota per a mi, em diuen, i que dir del sofà, i de la propietat del comandament de la tele, convidar als amics quan els ve de gust i anar on realment volen de vacances”. I com deia abans, la xarxa d’amics és molt extensa i poden realitzar moltes activitats amb ells.
Segons alguns experts, la solitud ben portada genera creativitat, hem de veure-la de manera positiva, també genera sanació mental en la persona que està tot el dia embrancada en el seu treball. Les dones que passen temps soles i s’analitzen a si mateixes poden desenvolupar un pensament molt personal i original.
Solitud versus llibertat
La solitud pot estar relacionada amb la llibertat, es dóna en la dona en situació de soledat un retrobament amb ella mateixa i quan se’n va “gaudint” d’aquesta solitud la persona s’acostuma més a ella i permet la connexió amb una mateixa per escoltar el que sentim, el que desitgem. No cal fugir de la solitud, cal enfrontar-s’hi per poder descobrir-nos, conèixer-nos i saber el que volem.
A aquestes dones que els fa por la solitud jo els diria que es pot gaudir-ne.
Cal pensar que una mateixa és la millor companyia que una pot tenir, ens coneixerem millor, tenim un gran món interior que es pot enriquir amb multitud d’activitats. Ballar, llegir, pintar … expressar els sentiments per escrit pot ajudar.
El problema és que hem identificat la soledat amb quelcom una mica trist quan en realitat pot suposar una gran aportació a un individu potenciant la seva autonomia. I pensem que moltes dones estan més soles amb la seva parella, fins i tot amb amistats que no triarien si hauria estat per elles, del que se sentirien si portessin una vida plena. Però és el que ens han inculcat durant la nostra vida. La típica asseveració de les mares d’antany: “Filla, casa’t, i no et quedis sola” que, en el present, per sort, s’està substituint per: “Filla, sé feliç, sola o acompanyada”.
A continuació, i si disposes d'uns minuts, pots veure un vídeo amb relació a aquest tema:
