Dependències del telèfon mòbil

Addicció al mòbil

Hi ha persones que no saben identificar si són addictes al mòbil, a les noves tecnologies, a Internet. Reconèixer-ho és el primer pas per a poder solucionar-ho, per posar-se en mans d’un professional de la psicologia. En moltes ocasions, tot i que la família i els amics s’adonen que es dóna aquesta addicció, el mateix interessat es nega a reconèixer, dilatant el problema en el temps i fins i tot es fa més intens.


Darrere d’aquesta addicció hi ha problemes d’ansietat o estrès (per conflictes amb la família, la parella o la feina i / o de manca d’autoestima i de seguretat en un mateix). És a dir, el refugiar-se en un món virtual fa que la persona eludeixi enfrontar-se a la comunicació personal (timidesa) ja que navegar per la xarxa a través del seu mòbil els dóna una fortalesa que no posseeixen en les seves relacions interpersonals emparant-se en l’anonimat.


Perquè et facis una idea clara de si pots tenir aquesta addicció, a continuació t’explico una sèrie de signes bastant determinants:

  • Estar angoixat / a si s’acaba la bateria o si no hi ha cobertura
  • Cercar de forma desesperada carregar el mòbil o la desapareguda cobertura
  • Mirar el telèfon de forma compulsiva, actitud que sol anar en augment amb el pas del temps (recents estudis demostren que els usuaris de mòbils solen mirar unes 150 vegades de mitjana seu telèfon: WhatsApp, correu, consultes a internet, jocs, etc.)
  • Consultar de forma contínua el telèfon mentre s’està xerrant amb la família, la parella, els amics o quan es realitza una altra activitat, per exemple veure la televisió o llegir un llibre
  • Anar a dormir molt tard ja que no es pot deixar de “xatejar” o tafanejar les xarxes socials.
  • Fer servir el mòbil en situacions de perill: conduint, caminant pel carrer o realitzant activitats que requereixen de la nostra total atenció.
  • Sentir una profunda incomoditat, propera a la tristesa, si el nostre mòbil ha desaparegut, s’ha trencat o ho hem deixat a casa.
  • Adonar-se que s’ha de reduir el consum de mòbil i veure impossibilitat per fer-ho.


I com a conseqüència de tot això, la persona es va aïllant més del seu entorn social, es torna més tensa i irritable donant pas a la depressió i a l’ansietat, es van perdent, en conseqüència, habilitats socials, creixentat per tant la inseguretat veient alterada també l’atenció i la memòria.


La teràpia psicològica (mitjançant la qual es descobriran els motius de perquè s’ha produït aquesta addicció) servirà per apuntalar l’autoestima, fomentar les relacions socials i marcar pautes per a l’ús del mòbil o de qualsevol altra tecnologia que permeti l’accés a internet. T’ofereixo, si aquest és el teu problema, una teràpia personalitzada que permeti que et valoris i busquis altres maneres de realitzar-te. En aquest tipus de teràpies és important en alguns casos, principalment quan es tracta de joves, la col·laboració de les seves famílies. La parella també pot jugar un paper molt important de suport i afecte.

He dado una conferencia sobre las comunicaciones informáticas y su papel en las relaciones entre una pareja, que puedes ver si dispones de unos minutos:   Redes sociales: Complican o facilitan las relaciones de pareja?