Bloc

Com es tria la parella?

En la nostra societat, a l’hora de triar una parella, ens regim, en la gran majoria de casos, per l’enamorament, que permet que dues persones es fixin l’una a l’altra i que això condueixi a una vinculació emocional que desemboqui en la supervivència de l’espècie (tenir descendència). Molts us preguntareu pel paper del sexe en aquestes circumstàncies. Segons la meva experiència, us diré que el sexe no sol ser l’element que genera sentiments més ferms, sinó que normalment és la conseqüència dels mateixos. Hi ha relacions, això sí, que poden començar per una simple atracció sexual i que posteriorment apareguin altres vincles com els que comentaré a continuació.

Segons els experts, si es dóna una similitud (fins i tot en relació al físic) entre les dues persones, la probabilitat d’èxit de la relació és més gran. De tota manera, segons Art Aron el enamorar-se està basat en trobar a l’altra persona atractiva. Però clar, això depèn del concepte que tingui cada individu sobre què és ser atractiu. Aquest paràmetre, en la majoria d’ocasions, ve determinat per les persones que han estat a prop nostre en els nostres primers anys de vida i que han estat referents importants.

En teràpia, algunes vegades, demano als pacients que m’ensenyin fotos de la seva parella i la seva família i, en múltiples casos, es dóna una gran semblança entre un dels seus progenitors i el seu company sentimental. De vegades, la semblança no resideix en el físic sinó en les actituds i comportaments. A més d’això, el que de veritat sol determinar l’elecció de la parella, és sentir-te valorat i estimat per aquesta persona amb la qual al final es desitja conformar una relació. El desig de rebre afecte i afecte primarien, per tant, davant d’altres elements a l’hora de tan important elecció.

El dolor de las expectativas no cumplidas

¿Cuantas veces nos hemos ilusionado, hemos creído que alguien que estuvo con nosotros en un momento bonito de la vida permanecería cuando llegaran los malos momentos?

Llega esa situación triste, a veces desgarradora, y cuando esperabas apoyo, atención, escucha, cariño…se produce el silencio, la ausencia, las excusas de la persona que tan cerca estuvo de ti y que tanto te apoyó cuando se trataba de cosas banales e intrascendentes, o cuando sólo se compartían momentos lúdicos y divertidos.

Al principio no puedes creer lo que está pasando y excusas a esa que creías una gran amistad o pareja: no tiene tiempo, estará atravesando una mala situación, no quiere importunarme en estos momentos difíciles… Lo que no costaría nada, una mínima atención, un café, una llamada, un apoyo desde la distancia, se convierte en un silencio aplastante y si te quejas puede que la o el responsable seas tú, es posible que esa sea su respuesta cuando al fin decides contactar para saber que está pasando, porqué desapareció así de tu vida.

Y claro, a tu dolor se añade la culpa de haber hecho algo mal, de haber realizado un comentario inoportuno, de ser quizá demasiado exigente con ese amigo, amiga o pareja que hasta hace un tiempo te parecía una persona leal y honesta a la que considerabas un ser íntegro y comprometido con sus principios de apoyo y ayuda a los demás, especialmente a ti.

Sientes haber vivido una gran mentira. Ya se… te sientes fatal porque llega la decepción y más tristeza… pero no tienes más remedio que aceptarlo. Esa persona no te quiere en su vida, probablemente nunca te quiso y te utilizo para llenar sus vacíos emocionales hasta que llegaron a su vida otras personas que hacían tu anterior función. Ahora que tú tienes problemas, que sientes tristeza y soledad prefiriere estar con otras que aportan a su vida diversión y despreocupación.

Acéptalo, has dejado de ser una prioridad, si es que alguna vez lo fuiste de verdad. Esa persona no te considera importante. No malgastes tu tiempo y energía en quien no merece la pena. Cura tus heridas, tú mismo o con ayuda de amigos o de un/una profesional de la psicología.

Piensa que el mundo está lleno de personas que están a tu altura, que son afines en valores y forma de ver la vida y con quien puedes compartir proyectos y con las que podrás contar SIEMPRE de forma incondicional.

Quina idea tenim d’una relació ideal?

Fa segles, les relacions de parella eren molt més senzilles del que són ara ja que la idea romàntica de l’amor s’ha instal·lat fa pocs segles en les nostres vides amb el que té de bonic i de complicat alhora.

 

Cada dia el veig a la meva consulta i en la vida de parella dels meus amics i coneguts: es demana a l’altre acceptació, comprensió, complicitat, bon sexe … Es desitja com a company algú que et doni suport en els moments difícils, que tingui sentit de l’ humor i que comparteixi un projecte de vida. Per descomptat, que sigui fidel, que permeti la llibertat de la parella, que controli el mal geni i que faci feliç a la part contrària.

 

I és aquí on ens trobem un escull. No podem pretendre que algú ens faci feliços. Som nosaltres els responsables de la nostra felicitat, això sí, si som feliços per nosaltres mateixos, podem compartir aquesta felicitat amb l’altre alhora que participem de la de la nostra parella. És quan exigim felicitat o responsabilitzem a l’altre de la manca d’aquesta quan poden aparèixer més dificultats en la nostra relació sentimental.

 

Per a la majoria de persones, tenir una parella suposa el major assoliment, més fins i tot que tenir èxit a la feina, tenir diners o una família. Però és curiós com una cosa que es desitja tant es cuida tan poc … com, el que en un principi et sembla tan meravellós, ho acabes detestant en l’altre … Per això, els psicòlegs de parella, a més d’analitzar la relació de convivència de les dues persones que ens visiten, estudiem la personalitat, les inquietuds, els desitjos de cada un dels membres per poder ajudar-los a que la seva convivència sigui bona i puguin avançar en aquest projecte que van dissenyar quan van decidir unir les seves vides.

Com t’ajudarà la teràpia a adquirir assertivitat?

Quan una persona planteja les seves opinions, expressa els seus sentiments i els seus desitjos de manera clara i demana les coses que necessita però sense fer mal ni afectar negativament als altres podem dir que aquest home o dona és assertiu. Aquesta persona no pretendrà controlar ni tampoc estar pendent del comportament d’altres individus. La persona assertiva, en conseqüència no sol veure’s afectada per un excés d’estrès i ansietat. Perquè resulti més clar, l’assertivitat seria el camí intermedi entre l’agressivitat i la passivitat.

 

Moltes persones han viscut i patit situacions familiars i socials molt negatives des de la seva infància que els han fet sentir i actuar d’una manera poc assertiva al llarg de la seva existència. L’educació rebuda per part dels seus progenitors i professors i les interaccions amb els companys de col·legi i de treball els han anat condicionant i marcant poc a poc. Aquestes vivències, els ha pogut ocasionar problemes en les seves relacions personals, familiars, laborals i socials, tenint la impressió que el món estava en contra quan en realitat amb una gestió personal diferent (assertiva) d’aquestes situacions haguessin aconseguit trobar-se bé amb ells mateixos i amb els altres.

En la teràpia, quan parlem de la teva vida passada, descobrirem aquests pensaments distorsionats que fan de tu una persona no assertiva i mirarem de modificar-los per aquells pensaments adequats al teu dia a dia.

Conèixer-te a tu mateix o a tu mateixa serà el primer pas per saber quins són els teus valors i a partir d’aquí determinar com seran aquells comportaments que et faran ser una persona assertiva, un individu que canviarà aquelles coses de la teva vida que no t’agraden, en comptes d’esperar que es solucionin per si soles i demanaràs tot allò que desitges o necessites sense esperar que els altres endevinin els teus pensaments.

Ets assertiu?

Assertivitat és una paraula que s’ha posat de moda en el dia a dia i en les consultes de psicologia en els últims anys. Però què significa realment? Jo diria que per a entendre-la d’una forma clara i directa podríem definir-la com l’aplicació del sentit comú en les relacions amb els altres.
Potser per a comprendre el terme assertivitat hauríem de repassar exemples del que significa no ser-ho. No ets assertiu quan:

 

  • T’enfades o et poses a la defensiva en comptes de contestar de manera constructiva quan algú et desaprova o no està d’acord amb tu.
  • Contínuament dones explicacions i et justifiques tot i que ningú te les demani.
  • Manifestes els teus desitjos de manera indirecta sense dir realment el que penses o vols.
  • Acceptes coses o situacions sense reclamar: Demanes un menú i un dels plats no està en condicions o no té bon gust i el menges.
  • Mai dius no per por de decebre els altres.
  • Els teus amics parlen de realitzar una determinada activitat i tu no dones l’opinió sobre la teva preferència o no ofereixes cap alternativa.
  • Dones massa explicacions sobre les teves decisions o forma de viure.
  • Et disculpes contínuament al sol·licitar alguna cosa o expressar una opinió.
  • T’expresses amb poca seguretat, la teva expressió corporal o facial és la d’una persona tímida amb el timbre de veu baix.
  • Llances la tovallola al menor inconvenient: si a l’hotel en què vas reservar habitació en arribar et diuen que vagis a un altre que tot està ocupat, no insisteixes perquè et trobin una millor solució.

En definitiva, si ets una persona que s’expressa de manera clara i educada sense molestar els altres defensant les teves idees i drets, ets una persona assertiva. Si no ho ets, l’ajuda d’un professional de la psicologia t’ajudarà a gestionar les teves emocions i per tant els teus interaccions quotidianes.

Tots els psicòlegs treballen igual?

Has de saber que cada psicòleg segueix una orientació terapèutica, un model determinat. Esbrina quin model practica aquest professional. Jo sóc una psicòloga que segueix un model integrador. Durant anys he estudiat i aplicat alguns dels molts models existents i he escollit allò que m’ha semblat més útil per ajudar els meus pacients. Cada individu és diferent i tracto d’oferir el conjunt de tècniques (d’una manera personalitzada) que millor ajudin a la persona que ha confiat en mi.

Tingues en compte que un bon professional no només escoltarà el teu punt de vista, et donarà la seva opinió perquè puguis prendre les decisions que consideris oportunes. Considero que la teràpia té una part en què el pacient es desfoga, expressa el seu malestar, i una altra en què el psicòleg ofereix eines i dóna la seva opinió, carregada de suggeriments perquè la persona pugui avançar i resoldre els seus dubtes.

Pel que fa a la durada de les teràpies, en principi és difícil determinar un nombre concret de sessions, encara que sí aproximat. De tota manera, la teràpia serà més o menys extensa en funció del tema o problemàtiques a tractar. Al principi s’aconsella una periodicitat setmanal i quan es van observant avenços, les visites es van espaiant de forma gradual fins acabar la teràpia.

El bon professional t’anirà empenyent, en observar la teva milloria, a allargar el temps entre les visites i quan estiguis recuperat/da a deixar la teràpia o a realitzar sessions periòdiques de control i assessorament de tant en tant.

Pas a pas aniràs observant els resultats però pensa i tingues en compte que hi ha sensacions i pensaments que porten tant de temps dins teu, alguns pràcticament tota la vida, que requerirà d’un temps per ser corregits o millorats amb la col·laboració conjunta entre el psicòleg o psicòloga i tu.

Com triar un bon psicòleg que t’ajudi?

La meva experiència professional em fa aconsellar-vos que per a triar un bon psicòleg o psicòloga en primer lloc sentiu una bona sintonia amb aquesta persona que heu decidit que us ajudi. El trobar-se còmode/a amb el o l’especialista representa una bona part de l’èxit del tractament (una primera visita informativa sense cost servirà per avaluar com us trobeu davant d’aquesta persona).

Un professional de la psicologia pot ser molt bo, fins i tot excepcional, però si no es dóna una bona comunicació en unió amb una bona química és pràcticament impossible que el tractament funcioni. És important que en aquesta primera visita facis totes les preguntes que consideris, que dissipis els teus dubtes, això t’ajudarà a saber si estàs escollint a la persona més adequada per a tu. En aquesta primera trobada, planteja al professional de la psicologia els teus objectius, que vols canviar o millorar a la teva vida i que estàs buscant en les sessions de teràpia que se succeiran a partir d’aquest moment. Les respostes del psicòleg o psicòloga t’ajudaran a saber amb més claredat si estàs triant bé el professional que t’acompanyarà en aquest procés de reflexió, canvi i millora.

Una cosa fonamental és que acudeixis a un psicòleg o psicòloga col·legiat (si tens dubtes, pregunta al col·legi de psicòlegs de la teva localitat). Oi que no deixaries que operés el teu cor algú que no és metge cirurgià cardiovascular? Llavors pensa que una cosa tan delicada com la ment no ha de ser tractada per algú que ha fet un curset de tres mesos per internet en una determinada tècnica de psicologia i que aquest pretengui resoldre les dificultats emocionals que arrossegues durant anys en unes quantes sessions.

D’altra banda, un bon professional et farà signar la Llei de protecció de dades, així estàs més segur de la confidencialitat que regeix en tots els nivells en la nostra professió.