Trastorns de l’alimentació

Vivim en una societat en què es dóna una obsessió per la primesa mentre que, d’altra banda, hi ha una sobreabundància de menjar, tot això, junt a possibles trastorns emocionals i de la personalitat, certa sensibilitat genètica i pressions familiars que pugui tenir la persona, fa que sorgeixin trastorns conductuals que poden derivar en:

Trastorn alimentari compulsiu: Encara que és possible que no es doni una excessiva preocupació per la primesa en les persones que el pateixen, es produiria una sobre ingesta habitual i mantinguda en el temps davant una sensació d’angúnia i d’ansietat, amb pensaments negatius que fan que l’individu no pugui controlar la seva alimentació.

Anorèxia nerviosa: La persona rebutja mantenir el seu pes corporal per sobre del pes mínim normal que li correspon segons la seva edat i estatura. Aquesta pèrdua de pes s’aconseguiria reduint la quantitat d’aliments que s’ingereixen o mitjançant el vòmit, l’ús de laxants, la pràctica exagerada d’exercici, etc.

Bulímia nerviosa: La persona realitzaria un afartament, és a dir, ingeriria una quantitat de menjar, en un període determinat de temps, superior al que realitzaria la majoria de persones en el mateix lapse amb sensació de pèrdua de control  i, amb posterioritat, posaria en marxa conductes compensatòries (como el vòmit) per a prevenir l’augment de pes.

Amb la teràpia que t’ofereixo t’ajudaré a descobrir les causes psicològiques del teu problema i, el que és més important, com funciona de tal manera que amb la utilització d’una sèrie de estratègies i eines es vagin dissolent les dificultats que et fan tenir aquesta relació tan complicada i malaltissa amb el menjar.